La societat està hiperconectada, resulta quasi inimaginable conèixer algú que no tingui mòbil, i cada vegada és mes habitual disposar de connexió internet en el telèfon.
Segons dades de finals de 2011, a l’estat espanyol hi havia 56 milions de línies de telefonia mòbil, el 51% de tots els telèfons mòbils són telèfons intel·ligents. Aquesta taxa de penetració només es superada pel Regne Unit.
Aquest aparell s’ha equiparat a l’ordinador com a equip d’accés a internet; l’any 2011, el 64% dels internautes accedien a la xarxa a través del mòbil.
El mòbil intel·ligent accelera la “revolució digital” perquè com manté Agustin Blanco “trenca les limitacions espai-temporals en l’accés a internet, privatitza i personalitza l’ús de la xarxa i esdevé pels usuaris el principal àmbit de comunicació quotidiana, tant a la vida personal com professional”.
Els mitjans de comunicació tradicionals i la publicitat han construït un relat de la revolució digital basat en la innovació de les companyies o en l’emprenedoria de persones visionàries com Steve Jobs. El disseny i les aplicacions que trobem en els nostres aparells semblen transportar-nos a una utopia tecnològica feta realitat.
Tanmateix, altres aspectes queden a la foscor; són històries d’injustícia i de domini.
