Connecta el teu mòbil a la R.D. Congo

La societat està hiperconectada, resulta quasi inimaginable  conèixer algú que no tingui mòbil, i cada vegada és mes habitual disposar de connexió internet en el telèfon. 

Segons dades de finals de 2011, a l’estat espanyol hi havia 56 milions de línies de telefonia mòbil, el 51% de tots els telèfons mòbils són telèfons intel·ligents. Aquesta taxa de penetració només es superada pel Regne Unit. 

Aquest aparell s’ha equiparat a l’ordinador com a equip d’accés a internet; l’any 2011, el 64% dels internautes accedien a la xarxa a través del mòbil. 

El mòbil intel·ligent accelera la “revolució digital” perquè com manté Agustin Blanco “trenca les limitacions espai-temporals en l’accés a internet, privatitza i personalitza l’ús de la xarxa i esdevé pels usuaris el principal àmbit de comunicació quotidiana, tant a la vida personal com professional”. 

Els mitjans de comunicació tradicionals i la publicitat han construït un relat de la revolució digital basat en la innovació de les companyies o en l’emprenedoria de persones visionàries com Steve Jobs. El disseny i les aplicacions que trobem en els nostres aparells semblen transportar-nos a una utopia tecnològica feta realitat.

Tanmateix, altres aspectes queden a la foscor; són històries d’injustícia i de domini.

Reality Phone from Germán Reyes Ruiz on Vimeo.

Be conscious

Queden ja poc dies per l'arribada del Reis, que venen carregats de regals d'Orient...

No sè si aquests reis han tingut en compte cóm s'han fabricat els regals. Potser no ho saben o potser no els preocupa.

L'Orient del que venen la majoria dels nostres aparells electrònics (tabletes, mòbils, nintendo...) s'ha suministrat abans per un pobre paísde l'Àfrica, ric en recursos naturals, la R.D. Congo, d'on s'extrau el colta, una barreja de minerals amb propietats "màgiques" per a la industria.

Però, el preu real de l'extracció ílicita d'aquest material el pagant les poblacions que viuen a prop de les mines. Per un sou de supervivència o per la força, milers de miners s'introdeuixen cada dia en forats minusculs, sense seguretat, per obtenir el preuat coltà. 

Després, el coltà entrarà en un circuit comercial caracteritzat per l'us de la força, la violació dels drets i la corrupció, fins arribar a les nostres llars, en forma de regal de reis.

Justícia i Pau i la Bretxa, ambdues membres de la Xarxa d'entitats per la R.D. Congo, han produït una peça audiovisual per cridar a sustituir ignorància o indiferència davant del circuit d'injustícia per conscienci-acció: 

Imatge de la peça audiovisual @LaBretxa

Però haureu d'esperar una mica perquè la difusió, arribarà passats els reis. Mentrestant, be conscious, compreu amb criteri.

Campanya: No amb el meu mòbil! Alliberem Catalunya dels minerals de sang

Segurament, avui has llegit o has escoltat, potser a través del teu mòbil, la notícia del dia a Catalunya: comença el Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. La gran trobada per conèixer les innovacions d'un sector que mou milions d'euros però que té una costat fosc, allunyat de les càmeres de televisió i de les redaccions dels diaris que durant tota la setmana seguiran l'esdeveniment.

Aquest costat, es diu República Democràtica del Congo (R.D. Congo)  i és el país del que provenen bona part d'uns minerals coneguts popularment com coltan, imprescindibles per a la fabricació dels mòbils, entre d'altres productes d'alta tecnologia.

Fa més d'un segle Conrad va situar a la R.D. Congo una de les seves novel·les més conegudes, el "Cor de les tenebres", història sobre la violència humana amb el rerefons de la explotació colonial dels recursos i problemàtiques relacions entre africans i europeus. 

Durant les darreres dècades els media ocasionalment ens han apropat a les tenebres més recents de la R.D. Congo en forma de guerra, violència sexual contra les dones, i inestabilitat política. Però, sabies que amb el mòbil que portes a la butxaca pots ser còmplice de la perpetuació d'aquesta història de violència?

foto: Mark Craemer

 

BURUNDI, QUÈ SIGNIFICA AMANI

El documental Syntoniser Amani, produït per La Bretxa entre l'any 2007 i l'any 2008, ha esdevingut avui una Unitat Didàctica per al seu ús en l'àmbit educatiu.

 Aquesta Unitat Didàctica, titulada "BURUNDI: QUÈ SIGNIFICA AMANI?", ha sigut editada per La Bretxa gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i a l'Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya; i Edualter, una organització dedicada a l'ensenyament a través del cinema, ha col·laborat.

El tema principal de la pel·lícula documental, així com de la Unitat Didàctica, és el procès de pau a Burundi desprès de la guerra civil iniciada en aquest país de la zona africana dels Grans Llacs l'any 1993 i que durà més d'una dècada.

Després de l’Ikiza (les matances del règim burundés el 1972 contra intel·lectuals hutus), refugiats burundeses exiliats a Tanzània van fundar el Partit per l'Alliberament del Poble Hutu, el braç armat del qual és el FNL, Front d'Alliberament Nacional. El 2006, després d'un llarg procés de negociacions amb l'oposició política i armada, el president de Burundi va cridar als combatents del FNL a través de la ràdio per que es desvinculessin del seu grup armat i s’unissin voluntàriament al procés de pau.

Molts ex-combatents acceptaren l'oferta per a poder tornar a casa seva, seguir estudiant, treballar al camp o viure amb les seves famílies, però primer van haver de complir uns requisits i viure en un camp de reinserció.

El documental Syntoniser Amani s'endinsa en la vida de 3 joves ex-combatents del FNL per conèixer les seves aspiracions, la seva problemàtica i les seves opinions sobre l'ajut internacional que se suposa que rebran.

També es compara el tractament que els mitjans de comunicació van fer del conflicte durant la seva etapa més cruel, i el seguiment informatiu de la situació en què va quedar el país després del conflicte i la vida quotidiana dels ex-combatents.

Els materials didàctics “Burundi, què significa amani?” tenen per objectiu conèixer el procés de pau dut a terme en aquest país africà i reflexionar sobre la resolució pacífica dels conflictes i la construcció de pau a través del testimoni de joves desmobilitzats de la guerra civil de Burundi.

Els materials s’adrecen a l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.

La proposta didàctica està formada pel documental Syntoniser Amani, una breu guia de suport per al professorat i cinc activitats per treballar a l’aula.

Aquí podeu descarregar la Unitat Didàctica de text i a continuació podeu veure tres petits remuntatges del documental original necessaris per dur a terme les activitats 1, 2 i 5, també incloses al nou DVD editat.


El DVD amb el documental en la nova versió de 50 minuts adaptada per a l'aula es pot sol.licitar a La Bretxa: labretxa.africa@gmail.com, de forma gratuïta (costos d'enviament a part).