La imatge corporativa de la Xarxa d'entitats per la R.D. Congo

Organitzacions No governamentals, ciutadania global, relacions Nord – Sud, violacions dels Drets Humans, són termes que sovint utilitzem les persones i organitzacions que promovem la cooperació al desenvolupament, els drets humans i la pau. Però quina es la percepció i el coneixement d’aquests termes fora d’aquest cercle?

La comunicació social vol construir ponts entre el cercle de convençuts i altres sectors socials que tenen una relació superficial, puntual o ocasional amb les realitats o amb el discurs intel·lectual que hi ha darrera de les paraules concretes.

L’any 2009 La Bretxa juntament amb altres entitats catalanes va impulsar una plataforma d’intercanvi  i cooperació sobre la situació a la R.D. Congo que permetés reforçar una agenda de sensibilització i incidència adreçada a la societat catalana i les seves institucions. 

Llavors constatàvem que malgrat les greus conseqüències de la guerra per a la població local (anomenada “la primera guerra mundial africana”) i les importants connexions entre la violència armada al país i les nostres pautes de consum, la informació que s’oferia als ciutadans era insuficient i de poca qualitat.

Des de la seva constitució, la Xarxa d’entitats per la R.D. Congo, mitjançant la organització de xerrades, la projeccions del documental  "Blood in the mobile" o el llançament de la campanya “No, amb el meu  mòbil", ha tractat de millorar el coneixement sobre la situació a l’est del país i desvelar alguns vincles foscos amb la nostra economia i política internacional.

L’esforç comunicatiu també ha arribat a la nostra identitat com a Xarxa. L’any 2011 vam establir una col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny Superior Pau Gargallo per a la definició de la nostra identitat corporativa. Durant el  curs 2011- 2012, dos grups de trenta-dos estudiants del Grau Superior de Gràfica Publicitària acompanyats per les seves professores han analitzat les percepcions sobre la R.D. Congo, els valors, les activitats i les característiques de la nostra iniciativa. El resultat han estat 32 propostes d’imatge corporativa (logotip i imago) per apropar-nos a la societat.

La elecció de la imatge ha estat difícil per l’alta qualitat de les propostes però la millor valorada ha estat la que us adjuntem. Creiem que recull molt bé el nostre esperit col·laboratiu amb entitats d’aquí i d’allà, la mirada esperançada cap a la R.D. Congo i la importància de la mobilització social.

Gràcies estudiants i professores de l'EADS Pau Gargallo ¡¡

DOSSIER LUBANGA – El documental

Culpable o no culpable.

Emocionante. Estar allí, en la Haya, el pasado día 14 de marzo, en la Corte Penal Internacional (CPI), todo el equipo de cineastas, el día del veredicto, ¡¡del primer veredicto en la historia de la Corte Penal Internacional!!, el veredicto al “líder guerrillero” congolés Thomas Lubanga Dyilo, acusado de reclutamiento de niños y niñas durante el conflicto que asoló la rica región congolesa de Ituri, al este del país, al este de la bella y, por muchos años maltratada, asesinada, expoliada, vapuleada, República Democrática del Congo (RDC).

Después de cuatro años de producción y de investigación para el documental Dossier Lubanga (actualmente en fase de post producción), después de dos rodajes en el congo y de un rodaje en 2010 en el seno de la CPI, epicentro de la llamada “comunidad internacional”, allí estábamos. La Bretxa con un equipo compuesto, en esta ocasión, por una mayoría de estudiantes del Centro de Estudios Cinematográficos de Catalunya (CECC), emocionados, preocupados, contagiados de toda la tensión y la expectación que el caso Lubanga generaba ese día. También con multitud de dudas e interrogantes sobre el sentido de la justicia, sobre el resultado del caso y su impacto en el Congo, sobre el posterior impacto en el conjunto de la comunidad internacional, y en la propia institución de justicia internacional.

Ese 14 de marzo lluvioso, a las diez de la mañana, la Historia sucedió ante nuestros ojos, y allí, apretujados en la sala de prensa, el reducido espacio en el que la dirección de la institución de justicia había reunido a todos los que, como nosotros, se habían presentado allí con una cámara al hombro, escuchamos en los monitores la lectura del veredicto por parte del juez Adrian Fulford, y sentimos retumbar el veredicto no sólo en ese espacio, también a lo largo de los pasillos de la gran institución acristalada, en cada esquina, en el restaurante, en la biblioteca, en cada uno de los rincones de una institución que, tras la detención del ex líder guerrillero, llevaba ya más de 8 años preparándose para este momento decisivo en su desarrollo, su primer veredicto, su primer pronunciamiento.

Una gran cantidad de medios de todo el mundo informaron ese día de la noticia con mayor o menor morbo e incluso Angelina Jolie ponía su rostro ante la prensa internacional, apoyando la decisión final de los jueces frente a las atrocidades del recientemente denominado “ Kony del Congo”. El reducido equipo de documentalistas de La Bretxa, también poníamos nuestra cámara frente a los protagonistas del caso.

Ahora, apenas unos días después de ese rodaje, y con más de 70 horas filmadas en total desde que tuvo lugar el inicio de esta producción que ha recibido apoyo económico de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Institut Català Internacional per la Pau y Justícia i Pau Barcelona, , se extiende ante nuestros ojos el horizonte del montaje. Un camino arduo que nos llevará tiempo y trabajo y que correrá paralelo a otros dos momentos decisivos para la institución: el pronunciamiento de la sentencia definitiva (prevista para dentro de unos pocos meses), y la decisión sobre la reparación para las víctimas, un momento histórico y absolutamente novedoso para la justicia internacional y sobre el que la propia Corte todavía no puede adelantar nada porque ni tan siquiera ellos mismos saben cómo lo van a encarar.

A pocos meses para la finalización de la película, con algunos, no todos, interrogantes disipados, y con mis esperanzas depositadas no sólo en un buen y correcto primer paso de esta reciente institución de justicia internacional, sino también en el posible y real advenimiento del respeto por la dignidad y por los derechos humanos de la población de la República Democrática del Congo, de momento aquí os dejo el primer teaser del documental Dossier Lubanga, acabado tan sólo unos días antes de esta definitiva y fundamental fase de rodaje.

Germán Reyes Ruiz

Director del documental Dossier Lubanga.

Campanya: No amb el meu mòbil! Alliberem Catalunya dels minerals de sang

Segurament, avui has llegit o has escoltat, potser a través del teu mòbil, la notícia del dia a Catalunya: comença el Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. La gran trobada per conèixer les innovacions d'un sector que mou milions d'euros però que té una costat fosc, allunyat de les càmeres de televisió i de les redaccions dels diaris que durant tota la setmana seguiran l'esdeveniment.

Aquest costat, es diu República Democràtica del Congo (R.D. Congo)  i és el país del que provenen bona part d'uns minerals coneguts popularment com coltan, imprescindibles per a la fabricació dels mòbils, entre d'altres productes d'alta tecnologia.

Fa més d'un segle Conrad va situar a la R.D. Congo una de les seves novel·les més conegudes, el "Cor de les tenebres", història sobre la violència humana amb el rerefons de la explotació colonial dels recursos i problemàtiques relacions entre africans i europeus. 

Durant les darreres dècades els media ocasionalment ens han apropat a les tenebres més recents de la R.D. Congo en forma de guerra, violència sexual contra les dones, i inestabilitat política. Però, sabies que amb el mòbil que portes a la butxaca pots ser còmplice de la perpetuació d'aquesta història de violència?

foto: Mark Craemer

 

GADHOP enforteix les seves capacitats de comunicació

Els dies 3 i 4 de novembre es va celebrar a Butembo (Província de Nord Kivu, a l'est de la República Democràtica del Congo) una trobada dels membres de la xarxa GADHOP, que és contrapart de La Bretxa en aquell país africà. GADHOP (Groupe d'Associations de Défense des Droits de l'Homme et de la Paix) està format per 15 ONG del Nord Kivu que treballen en la promoció dels Drets Humans i la Pau a la RDC. La xarxa centra les seves accions en els Territoris de Beni i Lubero (dos dels quatre Territoris en els que es divideix el Nord Kivu) i té la seva seu a la ciutat de Butembo.

La trobada tenia un doble objectiu per a GADHOP: 1/per una banda, realitzar un taller per aprendre de les experiències comunicatives d'altres organitzacions -tant congoleses com internacionals- basades en el Nord Kivu, per tal d'orientar correctament el disseny del Pla Estratègic de Comunicació de la xarxa; 2/donar a conèixer a les ONG membres de la xarxa els nous documents estratègics en el camp de la comunicació (Política de Comunicació i Pla Estratègic de Comunicació 2012-2014), revisar-ne el seu contingut, i aprovar-los oficialment. El consultor extern contractat per La Bretxa, Marcel Masferrer, va ser l'encarregat de dinamitzar les dues sessions.

Van assistir a la trobada prop de 30 persones, provinents de diferents entorns:

• GADHOP: representants de les 15 associacions membres i membres del Secretariat Permanent
• Societat civil dels Territoris de Beni i Lubero: representants dels 25 Nuclis de la societat civil amb qui GADHOP treballa, i de les Coordinacions territorials de Beni i Lubero
• Representants dels Departaments de comunicació d'universitats basades al Nord Kivu

Els assistents al taller, reunits

Quatre organitzacions havien estat convidades al taller d'intercanvi d'experiències de comunicació:

Nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en GADHOP

Durante los 5 meses que he pasado en la RDC, he estado trabajando en un proyecto que busca reforzar las capacidades de comunicación de GADHOP, una red de 15 ONG de Derechos Humanos basada en Butembo, Kivu Norte (de hecho, GADHOP contaba cuando llegué con 22 miembros, pero 7 han sido expulsados durante los últimos meses debido al impago de las cotizaciones obligatorias). Durante este periodo he elaborado un Diagnóstico sobre el Ecosistema de la Comunicación en el Kivu Norte, y he brindado asistencia técnica a la red durante el proceso de elaboración de dos documentos estratégicos: la Política de Comunicación y el Plan de Comunicación 2012-2014.

Paralelamente, durante estos meses ha ido surgiendo de forma espontánea un nuevo campo de acción en mi trabajo con GADHOP: la introducción de nuevas Tecnologías de la Información y laComunicación (TIC) en el funcionamiento cotidiano de la red.  Las TIC pueden tener un gran impacto positivo en las actividades de sensibilización y de incidencia política que lleva a cabo regularmente GADHOP. La ventaja del contexto congoleño es que el punto de partida de las TIC es tan bajo, que es fácil obtener muy buenos resultados a corto plazo, introduciendo el uso de herramientas muy básicas.

El beneficiario directo de las nuevas TIC que he ido promoviendo ha sido el personal del Secretariado Permanente (SP), que es el órgano ejecutivo de GADHOP, y está formado por 7 personas. Indirectamente, otras personas que trabajan en ONG que forman parte de la red han empezado a utilizarlas de motu propio, al ver los buenos resultados obtenidos por el SP. Este es el listado de nuevas TIC con las que cuenta actualmente el Secretariado Permanente de GADHOP: