27 de febr. 2012

Campanya: No amb el meu mòbil! Alliberem Catalunya dels minerals de sang



Segurament, avui has llegit o has escoltat, potser a través del teu mòbil, la notícia del dia a Catalunya: comença el Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. La gran trobada per conèixer les innovacions d'un sector que mou milions d'euros però que té una costat fosc, allunyat de les càmeres de televisió i de les redaccions dels diaris que durant tota la setmana seguiran l'esdeveniment.

Aquest costat, es diu República Democràtica del Congo (R.D. Congo)  i és el país del que provenen bona part d'uns minerals coneguts popularment com coltan, imprescindibles per a la fabricació dels mòbils, entre d'altres productes d'alta tecnologia.

Fa més d'un segle Conrad va situar a la R.D. Congo una de les seves novel·les més conegudes, el "Cor de les tenebres", història sobre la violència humana amb el rerefons de la explotació colonial dels recursos i problemàtiques relacions entre africans i europeus. 

Durant les darreres dècades els media ocasionalment ens han apropat a les tenebres més recents de la R.D. Congo en forma de guerra, violència sexual contra les dones, i inestabilitat política. Però, sabies que amb el mòbil que portes a la butxaca pots ser còmplice de la perpetuació d'aquesta història de violència?
foto: Mark Craemer
 

Milers d'empreses, entitats i usuaris particulars de les tecnologies de la informació i la comunicació esperen trobar al
MWC les  novetats d'una eina en continu desenvolupament, que s'adapta bè a les necessitats de ubiqüitat i a la integració de diferents elements per a la comunicació (escrit, veu, imatges...). 

Les novetats  que ens  presenten al congres tenen impacte arreu del món, inclús en l'últim país a la llista de l’índex de desenvolupament humà: precisament, la República Democràtica del Congo.  Un recent estudi  de la Bretxa sobre l'ecosistema de comunicació a l'est del país, ha conclòs que els mòbils  són el segon mitjà de comunicació més utilitzat per la població, només darrera de la radio.

Però des de fa una dècada informes de Nacions Unides i més recentment  pel·lícules documentals com Blood in the Mobile ens desvelen una història menys coneguda. Sovint el colta s'extrau en condicions deplorables pels treballadors, en mines sota el control  de diferents grups armats que amb els beneficis obtinguts compren armes i recluten a joves o nens per a la guerra. 

Les empreses de telefonia mòbil, tant engrescades en el disseny i desenvolupament de nous mòbils, no han destinat prou esforços per dissenyar i aplicar sistemes de traçabilitat que identifiquin les mines de provinença del colta i esdevenen així potencials finançadors de les xarxes il·lícites darrera d'aquest negoci tacat de sang.

Per què la indústria que ha contribuït al progrés en el mon de la informació i la comunicació es tan irresponsable en la producció dels aparells? Potser nosaltres i els nostres governs tenim part de culpa?
Els usuaris ens hem enlluernat amb la tecnologia i amb cadascuna de les noves aplicacions, i els governs no han volgut fer preguntes a grans empreses que creen ocupació  i tenen un nivell de vendes altíssim. No hem tingut interès en conèixer el rerefons dels nostre model de consum de productes electrònics i ens hem cregut la versió de que la guerra a la R.D. Congo és un assumpte entre grups locals als que la comunitat internacional tracta de pacificar pel benestar del seu poble.

Les entitats i persones que integrem la Xarxa d'entitats per la R.D. Congo creiem que això no pot continuar. Cal demanar responsabilitats a les empreses occidentals i exigir als governs que impulsin canvis.  Ara fa un any vam encetar un seguit d'exhibicions a Catalunya del film Blood in the Mobile, ara llancem la campanya "No amb elmeu mòbil!"

Als EEUU una campanya ciutadana va conduir a l'aprovació d'una llei federal i d'una altra a l'estat de Califòrnia que exigeixen mesures de control sobre la cadena de subministrament per descartar els minerals que alimenten la guerra. A l'est de la R.D. Congo comerciants i autoritats temen que aquestes mesures puguin conduir a un boicot a la mineria local. S'ha trencat la llei de silenci imposat per les xarxes criminals i els mitjans locals recullen el debat públic. Els actors estan començant a reaccionar amb formules per garantir que els minerals no s'extreuen en condicions de violència, de violació dels drets humans  o amb benefici pels grups armats actius en el conflicte.  Això demostra que les coses poden canviar i, com reconeixen els experts de Nacions Unides, es pot acabar amb les xarxes de tràfic il·lícit i el finançament de grups armats sense haver d'abandonar la mineria que genera ingressos econòmics per moltes persones .

Ens vols ajudar a pressionar a empreses i governs per assegurar que els nostre mòbils no estiguin tacats de sang? Signa la petició i segueix la informació sobre la campanya.

1 comentari:

  1. Por favor, me gustaría contactar con La Bretxa-África. Somos dos estudiantes de Máster en Investigación en Periodismo de la Universidad Complutense de Madrid. Queremos hacer un reportaje sobre este documental. Hemos contactado con Ole Tornbjerg, quien nos ha remitido a vosotros. Mi email es palomadf@ucm.es

    Muchas gracias. Un abrazo

    ResponElimina