Estudi sobre Comunicació per la pau a Catalunya

En els darrers projectes de la Bretxa, especialment a la regió dels Grans Llacs, hem estat testimonis del potencial dels processos, els espais i els actors de comunicació per prevenir situacions de violència, fomentar els drets humans o facilitar la reconciliació post bèl•lica. També hem pogut conèixer els efectes perversos d’una comunicació dirigida a la promoció de l’odi entre grups socials diferents o basada en un imaginari nihilista de les societats africanes que les considera primitives i necessitades d’intervencions estrangeres per sobreviure.

En la nostra missió organitzativa la comunicació és central i la considerem com un recurs clau per a la transformació social, per aquesta raó assumim la investigació sobre comunicació per la pau com una oportunitat per millorar la qualitat dels projectes i impulsar un debat ampli en el nostre sector.

Durant el 2010 i 2011 la Bretxa va encarregar a un equip d’investigadors l’anàlisi de les pràctiques de comunicació per la pau de les ONG catalanes:

L’informe que us adjuntem: "Comunicación para la paz en el sector de las ONGs catalanas. Análisis de enfoques y prácticas de comunicación para la paz de ONGs con proyectos de construcción de paz para países con conflicto armado”, és el resultat de mesos de documentació, entrevistes i anàlisi.

Tot i que encara no tenim recursos per a la maquetació, publicació i distribució de l’estudi ens ha semblat necessari començar la difusió.

L’estudi ha estat coordinat per Ana Fernandez Viso amb l’assistència de Jordi de Miguel Capell i Montse Santolín Prieto, i ha comptat amb el suport econòmic de la Oficina de Promoció de la pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i amb la generosa col•laboració de 62 entitats que han facilitat les dades requerides.

L’estudi analitza i sistematitza les estratègies i actuacions de 62 ONG que treballen des de diferents formes en la comunicació per la pau, i dona veu a 9 entitats, seleccionades per les seves bones pràctiques i per representar una diversitat d’aproximacions, per a que donin a conèixer el seu posicionament sobre la comunicació i algunes de les seves actuacions més significatives.

Correspon a cada lector treure les seves pròpies conclusions i subratllar els aspectes que consideri més rellevants del text però nosaltres, respectant l’autoria i la integritat del mateix, destaquem quatre de les constatacions que ens han ressonat amb més força:

La comunicació més enllà dels mitjans:
El concepte de comunicació sovint s’ha assimilat als mitjans de comunicació i especialment al mitjans de masses, tanmateix creiem que cada cop hi ha més potencial en els mitjans comunitaris. L’estudi revela que menys del 10% de les ONG de la mostra tenen projectes adreçats a mitjans comunitaris.

Una xarxa més sòlida i diversa
Des de diferents llocs i des de fa temps es parla d’una certa fractura entre les organitzacions que dissenyen actuacions adreçades a la població catalana d’aquelles que ho combinen amb actuacions al sud.

L’estudi detecta algunes mancances del sector d’ONG alhora de construir xarxes:
“Detrás de las actividades orientadas a influir sobre las actitudes y conductas de la opinión pública catalana y de sus dirigentes, la comunicación horizontal y el trabajo en red con otras ONGs es la segunda aproximación a la comunicación para la paz más popular entre las entidades estudiadas…. La adscripción a estas plataformas o redes, sin embargo, se revela más nominal que real… Cunde un desconocimiento generalizado sobre lo que hacen muchas otras ONGs catalanas en el campo de la construcción de paz y son escasas tanto las acciones de debate conjunto sobre sus diversas estrategias de aproximación a este objetivo y a la transformación de conflictos armados específicos, como las de articulación de sus iniciativas -entre ellas y con otros actores del conflicto-.” (pag 71)

De manera complementària, l’equip d’investigació recomana el desenvolupament d’una dimensió especialmente descuidada del treball en xarxa:
“Es aconsejable fomentar la articulación del trabajo de construcción de paz de las
ONGs catalanas de paz y las de desarrollo. Los debates y el intercambio de
conocimientos y experiencias entre estos dos tipos de organizaciones pueden dar
lugar a propuestas estratégicas de intervención más ambiciosas e integrales y,
por lo tanto, con mayor capacidad para generar cambios.” (pag. 74)…. “esa
labor de cooperación y creación de sinergias y alianzas se extienda a otros
actores con potencial para contribuir a la construcción de paz, como las
universidades y los centros de investigación o el colectivo de periodistas y
comunicadores -del Norte y del Sur- especializados en comunicación para el
cambio social y la paz (pag. 75).



Lluny del Sud
D’acord amb un altra de les dades de l’estudi, les organitzacions del moviment per la pau i les de desenvolupament podríem compartir un terreny de millora: aproximar les nostres pràctiques de comunicació al Sud:

“mientras 61 de las 62 entidades realizan algún tipo de actividad comunicativa de sensibilización, tan sólo 3 cuentan con proyectos orientados a incidir en la cobertura que ofrecen los medios nacionales del país con conflicto armado” (pag. 17)…” Ninguna lleva a cabo, p. ej., proyectos de formación de periodistas y gestores de medios sobre estándares profesionales, DDHH o resolución de conflictos. Tampoco encontramos actividades de impulso a iniciativas legislativas para la protección y la garantía de la libertad de información y del derecho a la comunicación….” (pag 73). I en particular en relació amb els mitjans comunitaris “sólo 6 entidades de la muestra tienen actividades de capacitación o de apoyo en los países con conflicto a medios comunitarios o colectivos sociales y ciudadanos que aspiran a adquirir destrezas comunicativas y técnicas para poder difundir sus propios mensajes y hacer oír sus voces.” i “sólo 8 entidades aplican esta estrategia con líderes y autoridades de los países con conflicto” (pag 73)


Per què comuniquem?

Potser algunes de les limitacions del nostre sector identificades en l’estudi s’expliquen per la feble apropiació estratègica de la comunicació i en particular de la comunicació per la pau. Per això l’equip d’investigació recomana:
“superar su visión excesivamente instrumental, comercial y, con frecuencia, informacional y unidireccional, de la comunicación, para entenderla como un derecho fundamental de las personas y un espacio de construcción colectiva de cambio vinculen la comunicación a su misión, y no simplemente a su gestión” (pag 75)


Confiem que aquest primer estudi sobre la comunicació per la pau en el sector de les ONG catalanes pugui estimular un diàleg en el sector.

Bona lectura ¡¡