Comunicar x transformar - La Bretxa Àfrica

Campanya: No amb el meu mòbil! Alliberem Catalunya dels minerals de sang

2012-02-27T22:51:00.001+01:00

Segurament, avui has llegit o has escoltat, potser a través del teumòbil, la notícia del dia a Catalunya: comença el Mobile World Congress (MWC) aBarcelona. La gran trobada per conèixer les innovacions d'un sector que moumilions d'euros però que té una costat fosc, allunyat de les càmeres detelevisió i de les redaccions dels diaris que durant tota la setmana seguiranl'esdeveniment.

Aquest costat, es diu República Democràtica del Congo (R.D. Congo) i ésel país del que provenen bona part d'uns minerals coneguts popularment comcoltan, imprescindibles per a la fabricació dels mòbils, entre d'altresproductes d'alta tecnologia.

Fa més d'un segle Conrad va situar a la R.D. Congo una de les seves novel·lesmés conegudes, el "Cor de les tenebres", història sobre la violènciahumana amb el rerefons de la explotació colonial dels recursos i problemàtiquesrelacions entre africans i europeus.

Durant les darreres dècades els mediaocasionalment ens han apropat a les tenebres més recents de la R.D. Congo en formade guerra, violència sexual contra les dones, i inestabilitat política. Però,sabies que amb el mòbil que portes a la butxaca pots ser còmplice de laperpetuació d'aquesta història de violència?

foto: Mark Craemer

Milers d'empreses, entitats i usuaris particulars de les tecnologies de lainformació i la comunicació esperen trobar al MWC les novetats d'una einaen continu desenvolupament, que s'adapta bè a les necessitats de ubiqüitat i ala integració de diferents elements per a la comunicació (escrit, veu,imatges...).

Les novetats que ens presenten al congres tenenimpacte arreu del món, inclús en l'últim país a la llista de l’índex dedesenvolupament humà: precisament, la República Democràtica del Congo. Unrecent estudi de la Bretxa sobre l'ecosistema de comunicació a l'est delpaís, ha conclòs que els mòbils són el segon mitjà de comunicació mésutilitzat per la població, només darrera de la radio.

Però des de fa una dècada informes de Nacions Unides i més recentment pel·lícules documentals com Blood in the Mobile ens desvelen una història menys coneguda. Sovint el colta s'extrau encondicions deplorables pels treballadors, en mines sota el control dediferents grups armats que amb els beneficis obtinguts compren armes i reclutena joves o nens per a la guerra.

Les empreses detelefonia mòbil, tant engrescades en el disseny i desenvolupament de nousmòbils, no han destinat prou esforços per dissenyar i aplicar sistemes detraçabilitat que identifiquin les mines de provinença del colta i esdevenenaixí potencials finançadors de les xarxes il·lícites darrera d'aquest negocitacat de sang.

Per què la indústria que ha contribuït al progrés en el mon de la informació ila comunicació es tan irresponsable en la producció dels aparells? Potsernosaltres i els nostres governs tenim part de culpa? Els usuaris ens hemenlluernat amb la tecnologia i amb cadascuna de les noves aplicacions, i elsgoverns no han volgut fer preguntes a grans empreses que creen ocupació i tenen un nivell de vendes altíssim. No hemtingut interès en conèixer el rerefons dels nostre model de consum de producteselectrònics i ens hem cregut la versió de que la guerra a la R.D. Congo és un assumpteentre grups locals als que la comunitat internacional tracta de pacificar pelbenestar del seu poble.

Les entitats i persones que integrem la Xarxa d'entitats per la R.D. Congo creiem que això no pot continuar. Caldemanar responsabilitats a les empreses occidentals i exigir als governs queimpulsin canvis. Ara fa un any vam encetar un seguit d'exhibicions aCatalunya del film Blood in the Mobile, ara llancem la campanya "No amb elmeu mòbil!"

Als EEUU una campanya ciutadana va conduir a l'aprovació d'una llei federal id'una altra a l'estat de Califòrnia que exigeixen mesures de control sobre lacadena de subministrament per descartar els minerals que alimenten la guerra. Al'est de la R.D. Congo comerciants i autoritats temen que aquestes mesurespuguin conduir a un boicot a la mineria local. S'ha trencat la llei de silenci imposat per les xarxes criminals i els mitjans locals recullen el debat públic. Els actors estan començant a reaccionaramb formules per garantir que els minerals no s'extreuen en condicions deviolència, de violació dels drets humans o amb benefici pels grups armatsactius en el conflicte. Això demostra que les coses poden canviar i, comreconeixen els experts de Nacions Unides, es pot acabar amb les xarxes detràfic il·lícit i el finançament de grups armats sense haver d'abandonar lamineria que genera ingressos econòmics per moltes persones .

Ens vols ajudar a pressionar a empreses i governs per assegurar que els nostre mòbilsno estiguin tacats de sang? Signa la petició i segueix la informació sobre lacampanya.

GADHOP enforteix les seves capacitats de comunicació

2011-12-13T09:12:00.006+01:00

Elsdies3i4denovembreesvacelebraraButembo(ProvínciadeNordKivu,al'estdelaRepúblicaDemocràticadelCongo)unatrobadadelsmembresdelaxarxaGADHOP,queéscontrapartdeLaBretxaenaquellpaísafricà.GADHOP(Grouped'AssociationsdeDéfensedesDroitsdel'HommeetdelaPaix)estàformatper15ONGdelNordKivuquetreballenenlapromociódelsDretsHumansilaPaualaRDC.LaxarxacentralessevesaccionsenelsTerritorisdeBeniiLubero(dosdelsquatreTerritorisenelsqueesdivideixelNordKivu)itélasevaseualaciutatdeButembo.

LatrobadateniaundobleobjectiuperaGADHOP:1/perunabanda,realitzar un taller per aprendredelesexperiènciescomunicativesd'altresorganitzacions-tantcongolesescominternacionals-basadesenelNordKivu,pertald'orientarcorrectamenteldissenydelPlaEstratègicdeComunicaciódelaxarxa;2/donaraconèixeralesONGmembresdelaxarxaelsnousdocumentsestratègicsenelcampdelacomunicació(PolíticadeComunicacióiPlaEstratègicdeComunicació2012-2014),revisar-neelseucontingut,iaprovar-losoficialment.ElconsultorexterncontractatperLaBretxa,MarcelMasferrer,vaserl'encarregatdedinamitzarlesdues sessions.

Vanassistiralatrobadapropde30persones,provinentsdediferentsentorns:

GADHOP: representants de les 15 associacions membres i membres del Secretariat Permanent
Societat civil dels Territoris de Beni i Lubero: representants dels 25 Nuclis de la societat civil amb qui GADHOP treballa, i de les Coordinacions territorials de Beni i Lubero
Representants dels Departaments de comunicació d'universitats basades al Nord Kivu

Els assistents al taller, reunits

Quatreorganitzacionshavienestatconvidadesaltallerd'intercanvid'experiènciesdecomunicació:

ACAT (Action des Chrétiens pour l’Abolition de la Torture), una organització cristiana de Drets Humans basada a França i amb presència al Nord Kivu des de 1998. Compta amb una seu a Goma, capital de la Província del Nord Kivu
IWPR (Institute for War & Peace Reporting), una ONG internacional basada als Països Baixos que treballa en els camps de la comunicació i la cultura de pau. Té una seu permanent a Goma, des d'on ofereix formació a dones periodistes
Radio Mutaani, un ràdio basada a Goma dirigida principalment als joves i que treballa amb una filosofia de “periodisme ciutadà”
La Benevolencija, una ONG internacional basada als Països Baixos que treballa en els camps de la comunicació i la cultura de pau. Té una seu a Goma

AquestesquatreorganitzacionsvanserseleccionadesperGADHOPiLaBretxaperquèesvaconsiderarquelessevesdiversesivariadesexperiènciesenelcampdelacomunicaciópodrienserinspiradoresperalesassociacionsmembresdeGADHOP,iperalconjuntdelaxarxa.L'avantatged'aquestes experiències era que s'havienimplementat enelmateixcontextpolític,geogràfic,socialieconòmiconoperaGADHOP,ésadir,eldelNordKivu(ambtoteslesespecificitatsqueaixòcomporta).Quatrepersones-unadonaitreshomes-enrepresentaciódecadaunad'aquestesquatreorganitzacions,vanvolardeGomafinsaButemboperpoderparticiparenaquesttaller.

JeandeDieuAlingwi,CoordinadordelProgramaGrassrootsdeLaBenevolencija,vaexplicarl'experiènciadelasevaorganitzacióenlacreaciódeprogramesderàdioquebusquenfomentarlapauilaconvivènciapacíficaentrelesdiversesètniesdelNordKivu.Utilitzendiversosformats:“telenovel·la”,magazineispot.Uncopelprogramaestàcreat,utilitzenunaxarxaderàdioslocalssòcies-basadesadiversospuntsdelNordKivu-perdifondre'l.

SekombiKatondolo,DirectordelaRadioMutaani,vaexplicaralsassistentsqueelseuprojectebuscainformaralescongolesesicongolesosd'unaformadiferent,detotallòquerealmentelsinteressa;elqueellvaanomenar“periodismeciutadà”.Peraaconseguir-ho,laràdios'emettantperondeshertzianescomperInternet,atravésdelasevapàginaweb.Aquestapàginatambécomptaambunaversióperatelèfonmòbil,alaqualpodenaccediraquellsusuarisquetenenaccésaInternetatravésdelsseustelèfons.

PassyNabintu,Productoraderàdiodel'ONGIWPR,vaexplicaral'audièncialesformacionsqueaquestaorganitzacióofereixadonesperiodistes,icomeltreballd'aquestesprofessionalsesreflecteixdesprésenelprogramaderàdioFaceàlaJusticeialapàginawebUhakiNews,creadaal2011.IWPRtambéformaalesjovesenlautilitzaciódetelèfonsmòbilsperacrearvídeosquedespréspodenserutilitzatsaUhakiNews.ElprogramaFaceàlaJusticeésunaemissióbimensualqueescentraenlesqüestionsrelativesalajustíciainternacional.La Passy forma part d'una novageneració de joves dones periodistesque, malgrat les enormes dificultats professionals i personals quepateixen degut al masclisme imperant en la societat congolesa, es vanobrint progressivament camí en el sector. La creixent presència deperiodistes com la Passy, tot i ser encara minoritària, ésessencial per donar progressivament veu a les dones, sobretot en uncontext on la violència sexual està tan terriblement estesa.

FinalmentDewardBushala,ResponsabledeProgramadel'ONGACAT,vaexplicarquinessónlesactivitatsdutesatermeperlasevaorganització,especialmentlacreacióiutilitzaciód'unaràdiocomunitàriacomaeinapersensibilitzarlapoblaciósobreelsDretsHumansilaPau.

El consultor de La Bretxa presenta els documents

estratègics de comunicació a GADHOP

Comespotobservar,lesexperiènciesqueles4organitzacionsconvidadesvancompartirambGADHOPvanincidirespecialmentendueseinescomunicatives:laràdioieltelèfonmòbil.Aquestfetnoéscasual,sinóquevasermolttingutencompteperLaBretxaal'horadeseleccionarlesorganitzacionsperaltaller.Talcomel“Diagnòsticdel'EcosistemadeComunicacióalaProvínciadeNord-Kivu”(elaboratpelconsultordeLaBretxa)varevelar,laràdioieltelèfonmòbilsóndellarglesdueseinescomunicativesmésutilitzadespelconjuntdelapoblaciódelsTerritorisdeBeniiLubero.Eltallerbuscava,doncs,donarmésinformacióipistesaGADHOPsobrecomaugmentarimillorarlasevaincidènciaatravésd'aquestesdueseinescomunicatives.

Durantlajornadadeldia3,tambéhivaespaispertalqueelsparticipantsdeltallerpoguessinferpreguntesalsquatreconferenciantsconvidats,reflexionarsobrelesnovesinformacionsaportadesidebatresobrelesaplicacionsd'aquestesexperiènciesenelcasconcretdeGADHOP.D'entretoteslesexperiènciesexposadespelsconvidats,vansuscitaruninterèsespecialentrelespersonesparticipantslapàginaweb(RadioMutaani,UhakiNews)il'estacióderàdiopròpia(ACAT),aixícomlautilitzaciódetelèfonsmòbilsperacrearvídeo(IWPR,RadioMutaani).AixòésaixíperquèGADHOPpreveudotar-sed'aquesteseinescomunicativesdurantelspròximsanys.

Abandadel'intercanvid'informaciósobreexperiències comunicativesentreponentsiparticipants -ambl'enriquimentmutuquevasuposar-tambés'handedestacarelsdiversos“enxarxaments”queaquesttallervafomentar:

Entre organitzacions de Drets Humans (membres de GADHOP), organitzacions de base (Nuclis i Coordinacions de la societat civil) i mitjans de comunicació (Radio Mutaani, Uhaki News)
Entre organitzacions internacionals (IWPR, La Benevolencija, ACAT) i organitzacions congoleses (GADHOP, Radio Mutaani, Nuclis i Coordinacions de la societat civil)
Entre organitzacions basades a Butembo (la majoria de GADHOP), Beni (algunes de GADHOP) i Goma (una de GADHOP, IWPR, La Benevolencija, ACAT, Radio Mutaani)

AquestscontactesienxarxamentspodrienserlabasedefuturesiniciativesdetreballconjuntesentreelsdiferentsactorsparticipantseneltallerorganitzatperGADHOP.

Comaresultatdelprocésdutatermeentre2010i2011,enqueLaBretxahaanatacompanyanttècnicamentaGADHOP,aquestaxarxadeDretsHumanscomptaaraamb:

una Política de Comunicació
un Pla Estratègic de Comunicació pel període 2012-2014
un personal més format en el camp de la comunicació (tant en el Secretariat Permanent com en les 15 organitzacions membres)
una comunicació millorada amb la seva base (Nuclis i Coordinacions de la societat civil dels Territoris de Beni i Lubero)
una major utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el sí del Secretariat Permanent, que els permet treballar de forma més eficaç i eficient

Elprocésd'enfortimentdelescapacitatsdecomunicaciódeGADHOPnos'aturaaquí.ElrepteperalspròximsanysésposarenpràcticaelsobjectiusestratègicsdefinitsenelPlaEstratègicdeComunicació2012-2014.

Nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en GADHOP

2011-11-15T19:37:00.003+01:00

Durante los 5 meses que he pasado en la RDC, heestado trabajando en un proyecto que busca reforzar las capacidades de comunicación de GADHOP,una red de 15 ONG de Derechos Humanosbasada en Butembo, Kivu Norte (de hecho, GADHOP contaba cuando lleguécon 22 miembros, pero 7 han sido expulsados durante los últimosmeses debido al impago de las cotizaciones obligatorias). Duranteeste periodo he elaborado un Diagnósticosobre el Ecosistema de la Comunicación en el Kivu Norte, y hebrindado asistencia técnica a la red durante el proceso de elaboración de dos documentos estratégicos: la Política de Comunicación y el Plan de Comunicación2012-2014.

Paralelamente, durante estos meses ha idosurgiendo de forma espontánea un nuevo campo de acción en mi trabajo con GADHOP: laintroducción de nuevas Tecnologías de la Información y laComunicación (TIC) en elfuncionamiento cotidiano de la red. Las TIC puedentener un gran impacto positivo en las actividades de sensibilizacióny de incidencia política que lleva a cabo regularmente GADHOP. Laventaja del contexto congoleño es que el punto de partida de las TICes tan bajo, que es fácil obtener muy buenos resultados a cortoplazo, introduciendo el uso de herramientas muy básicas.

El beneficiario directo de las nuevas TIC quehe ido promoviendo ha sido el personal del Secretariado Permanente(SP), que es el órgano ejecutivo de GADHOP, y está formado por7 personas. Indirectamente, otras personas que trabajan en ONG queforman parte de la red han empezado a utilizarlas de motupropio, al ver los buenos resultados obtenidos por el SP. Este es ellistado de nuevas TIC con las que cuenta actualmente el SecretariadoPermanente de GADHOP:

Mozilla Thunderbird

Antes: el personal del SP solía recibir y mandar correos electrónicos accediendo cada vez a la página web de su proveedor de ese servicio en Internet (típicamente Yahoo.fr). Esta forma de acceso presenta grandes limitaciones en un contexto como el de Butembo, donde la conexión a Internet es débil, poco extendida, inestable y depende de la energía que producen los generadores eléctricos (al no existir servicio de electricidad corriente en la ciudad)
Ahora: todo el equipo del SP utiliza la aplicación de software libre Mozilla Thunderbird, un excelente gestor de correos que permite, entre otras cosas, almacenar los correos en el ordenador; de esa forma, se pueden revisar los mensajes recibidos y escribir nuevos correos sin estar conectado a Internet. Los miembros del SP pueden ahora, por ejemplo, escribir un mensaje por la noche en su casa (donde no tienen acceso a Internet) y mandarlo por la mañana en la oficina, cuando se conectan a a la Red.

Dropbox

Antes: el personal del SP solía almacenar los documentos digitales de trabajo de forma fragmentada: en cada ordenador, cada empleado guardaba sus propios ficheros, de forma caótica en la mayoría de casos. Éstos documentos eran desconocidos por el resto del equipo, a menos que fueran compartidos por e-mail o por USB. No había trabajo en red y el intercambio de información era limitado
Ahora: todo el equipo utiliza la aplicación Dropbox, que hace las funciones de un servidor externo a la oficina (y es gratuito hasta 2 Gigabytes). La carpeta digital "GADHOP" (y todas sus subcarpetas) está almacenada en Dropbox y es compartida por todo el personal, mediante Internet. Los documentos digitales que almacena o genera cada persona son accesibles al resto del equipo. El uso de Dropbox ha llevado al SP a crear una estructura de contenidos compartida y a un aumento de la transparencia y del intercambio de información en el seno del equipo. Ahora, el SP trabaja en red. Como la carpeta "GADHOP" está almacenada en cada ordenador, pueden acceder a ella incluso sin conexión a Internet. Cuando se producen cambios en la carpeta, estos se actualizan automáticamente cuando el ordenador que ha hecho los cambios se conecta a Internet

Skype

Antes: ningún miembro del SP utilizaba esta aplicación, de forma que las posibilidades de comunicación con personas lejanas (principalmente donantes) estaban limitadas al intercambio de e-mails o a costosas llamadas telefónicas
Ahora: todo el equipo utiliza Skype, de forma que sus posibilidades de comunicarse con personas dentro y fuera de la RDC se han multiplicado. Skype ha añadido nuevas formas de comunicación en GADHOP: el chat y las llamadas gratuitas por teléfono vía Internet. Esta aplicación hace que la relación con los socios estratégicos de GADHOP (principalmente ONG donantes) sea más fluida, e incluso refuerza la comunicación entre los miembros del SP

Google Groups

Antes: cuando el Secretario Permanente tenía que mandar un e-mail a los 15 miembros de GADHOP, a los donantes internacionales, o al resto del personal del Secretariado Permanente, tenía que recopilar cada vez todas las direcciones electrónicas. Eso suponía una pérdida de tiempo constante y el riesgo de olvidar la inclusión de algún correo electrónico en el listado de destinatarios
Ahora: el Secretariado ha creado diversos grupos de correos en Google Groups, de manera que ahora puede escribir más eficientemente a las ONG miembros de GADHOP y a los donantes internacionales. También se creó un grupo Google para la comunicación interna del equipo del SP. La comunicación con estos actores se ha simplificado y se ha ganado tiempo. Además, con el uso de Grupos de correo se fomenta el intercambio de información, puesto que cualquiera de los miembros del Grupo puede usar la dirección electrónica común para comunicarse con el resto. Todos los e-mails mandados desde la creación del Grupo se pueden consultar en la página privada del Grupo en Google Groups

Facebook

Antes: algunos empleados del Secretariado Permanente tenían una cuenta abierta en Facebook y usaban la red social de forma puntual
Ahora: todos los empleados del Secretariado Permanente tienen una cuenta abierta en Facebook y acceden a la red social de forma habitual. El acceso a Facebook les permite -aunque sea con una conexión a Internet débil, que hace extremamente difícil ver vídeos- acceder a una gran cantidad de información y estar mejor informados de lo que sucede en el mundo, lo que redunda en una mejora de la calidad de su trabajo en GADHOP. Facebook contribuye a reducir también la enorme brecha digital que existe entre la RDC y los países desarrollados. Por otro lado, GADHOP ha creado una página de la red en Facebook que, aunque aún en un estado de desarrollo muy primario, les permite "existir" en el ciberespacio, informar sobre la situación de los Derechos Humanos en la RDC y darse a conocer en todo el mundo

Blogs

Antes: los empleados del Secretariado Permanente apenas conocían la existencia de los Blogs en Internet
Ahora: todos los empleados del Secretariado Permanente conocen la existencia de los blogs, entienden su gran utilidad como herramienta de comunicación y saben cómo crear un blog en Blogger. El Secretario Permanente ya ha creado su blog, y varios empleados del SP también han manifestado su intención de hacerlo, lo que abriría nuevas ventanas de comunicación con el mundo a personas que tienen mucho que decir sobre la RDC, África, la democracia, la paz y los Derechos Humanos.

Ubuntu

Antes: los empleados del Secretariado Permanente no conocían la existencia de Sistemas Operativos alternativos a Microsoft Windows. GADHOP utilizaba en todos sus ordenadores copias piratas de Windows. Los ordenadores del SP sufrían periódicamente ataques de virus informáticos, que en la RDC hacen estragos.
Ahora: todos los ordenadores del Secretariado Permanente funcionan con el Sistema Operativo Ubuntu, basado en el lenguaje Linux. Los empleados del SP conocen la existencia del movimiento por el software libre, y entienden su filosofía y sus ventajas sobre los sistemas operativos propietarios (Windows, MAC). Gracias al uso de Ubuntu, la amenaza de los ataques víricos contra los ordenadores del SP de GADHOP ha desaparecido por completo, así como los costes asociados a éstos (pérdida de información, tiempo y dinero). El SP usa actualmente un Sistema Operativo gratuito y totalmente legal, sin necesidad de recurrir a copias piratas de Windows. El uso de Ubuntu también facilita el trabajo del SP porque se trata de un Sistema Operativo más ligero, estable, sólido y simple que el Sistema Windows.

GADHOP ha vivido durante los últimos meses unapequeña revolución informática y comunicativa, gracias a laintroducción de estas TICs. La red se encuentra ahora en mejorescondiciones para realizar su trabajo, y como resultado, los DerechosHumanos de la población del Kivu Norte están un poco másprotegidos.

CONGO - BARCELONA

2011-10-03T22:04:00.002+02:00

Despegue - aterrizaje: Congo - Uganda from Ana Torres on Vimeo.

Tornar del Congo.Deixar-se anar a través dels cels, ésser un reflex sobre els Grans Llacs ideixar enrere l’experiència de 20 intensos dies de filmació.

He tornat. Hearribat a Barcelona amb un milió d’imatges noves, de noves seqüències, imatges,cançons, personatges nous per a DossierLubanga, el títol provisional del pròxim documental de LA BRETXA que jomateix dirigeixo.

Arribo aBarcelona amb la pell tintada, amb la inèrcia d’un nou caminar.

“El nom deldocumental serà Dossier Lubanga!” hem vaig dir aquell dia de primavera de l’any2010. En realitat ja han passat més de 4anys des de que La Bretxa va començar aquest projecte però, com sempre, aquelldia tampoc es preveia proper al final del primer judici de la Cort PenalInternacional contra Thomas Lubanga Dyilo pel crim de reclutament de nens inenes per a la guerra d’Ituri.

Avui, un anydesprés d’aquell dia d’inspiració en el que discutia el nom amb en Cristobal,el muntador del primer tall del documental, he tornat de Congo un cop més i aramés que mai em torno a demanar pel títol de la futura pel·lícula.

Anades ivingudes.

Quan laproductora de documentals LA BRETXA va iniciar aquest projecte, tot erenpreguntes sense resposta: Què es la CPI? Què representa el cas contra Lubangaper aquesta nova institució internacional? Qui és T. Lubanga? Avui, algunes preguntes esvan resolent, però una nova pregunta sorgeix al meu cap amb una intensitat demartell contra la pedra: Què es la justícia? Què es fer justícia?

Avui Ana i jo tornem aBarcelona, després de 20 dies com 20 mesos en els que hem intentat aconseguiruna imatge, una bona imatge almenys que respongui aquesta pregunta. No sé sil’hem trobat... pot ser la resposta a la pregunta sigui una altra pregunta:Quina és la injustícia?

Germán R

Comunicación para el desarrollo en el Kivu Norte

2011-09-30T12:15:00.001+02:00

Hace casi 4 meses llegué al Congo para trabajar en un proyecto quebusca reforzar las capacidades comunicacionales de GADHOP, una redformada por 17 ONG de Derechos Humanos y basada en Butembo (Provinciade Kivu Norte). El proyecto está financiado por la cooperacióncatalana y promovido por la ONG -también catalana- La Bretxa, queestá especializada en el campo de la comunicación para eldesarrollo.

Es para todo el mundo muy obvio que la educación, la salud o lasinfraestructuras contribuyen al desarrollo de un país. No lo estanto que la comunicación también juega un rol determinanteen esa meta que tantos países persiguen y tan pocos encuentran. Unosmedios de comunicación libres, independientes, creíbles y rigurososfavorecen el intercambio de ideas, la participación, latransparencia, la gobernanza, la rendición de cuentas por parte delpoder, etc. Una sociedad civil dinámica puede usar la comunicaciónpara dar voz a los sin voz, denunciar los abusos del poder, lasinjusticias del sistema, etc. Dentro de la comunicación para eldesarrollo podemos distinguir la comunicación para la paz,que promueve valores como la paz, la solidaridad, la diversidad, latolerancia, etc.

Pero toda moneda tiene dos caras: la comunicación, usada de formaperversa, puede no solo alejarnos del desarrollo sino inclusollevarnos al conflicto violento, a la alienación, al odio, etc. Uncaso paradigmático de ello fue la Radio Mille Collines, que en la Ruanda de 1994 animó consus mensajes a la población hutu a participar en el genocidio de lostutsis promovido por el gobierno. Es lo que se conoce como hatemedia (medios de comunicación del odio). Hasta qué puntocontribuyó esa radio a la eliminación física de cerca de 700.000personas es imposible saberlo; pero su responsabilidad en la matanzaes indudable.
.

La premisa del proyecto es que si GADHOP cuenta con capacidadescomunicacionales más fuertes, podrá ser más efectiva en sumisión: la promoción de los Derechos Humanos y la paz. Lainseguridad constante en el este de la RDC genera decenas de muertoscada semana, a manos de bandidos y de varios grupos armados. Decenas de niñas y mujeres son violadas cada semana, por esosmismos grupos y por civiles. El Congo necesita imperiosamentecontar con una sociedad civil fuerte y organizada que denuncie esoscrímenes y reclame el respeto de los derechos de la población,especialmente cuando instituciones del Estado como el ejército y lapolicía -supuestos defensores de la ciudadanía- son los principalesresponsables de esos abusos (como los informes de GADHOP no se cansande señalar).

Por todo ello, La Bretxa está apoyando a GADHOP en la elaboraciónde una política de comunicación y un plan estratégico decomunicación para los próximos años. Aunque los dos documentosestán en proceso y no estarán terminados hasta noviembre, avanzan abuen ritmo y ya revelan algunas prioridades comunicativas de lared: crear una estación de radio comunitaria propia y una páginaweb institucional, formar a las organizaciones de base en lagrabación de vídeo mediante teléfonos móviles (para documentarmejor las violaciones de los Derechos Humanos), crear una unidad de comunicaciónen el seno de la red, formar a las asociaciones miembro encomunicación para la paz, etc. La Bretxa ya está buscandofinanciación para poder dar respuesta a todas o a parte de estasprioridades durante 2012. El contexto actual de la cooperacióninternacional al desarrollo -con recortes masivos en las partidaspúblicas destinadas a la solidaridad- no facilita esta búsqueda, pero vale la pena intentarlo.

GADHOP está dando un gran saltohacia adelante. En la medida que sus capacidadescomunicacionales se vayan fortaleciendo, su capacidad de denunciaa nivel nacional e internacional será mayor, y la población delKivu Norte estará un poco más protegida y consciente de susderechos básicos. El Congo necesita que haya paz en el este de suterritorio para poder desarrollarse, y la población catalana -através de sus impuestos- está poniendo su granito de arena para queesa paz se haga realidad.

Comunicación para la Paz : retos y tendencias

2011-09-03T11:30:00.003+02:00

Las oportunidades que generan las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en el ámbito social y político son un objeto de estudio en los centros académico, como demuestra el último libro de M. Castells “Comunicación y poder”, y son recurso de no pocos analistas políticos o periodistas a pie de calle para explicar los recientes movimientos sociales en el mundo árabe o en nuestro propio país.

En el ámbito de la cooperación internacional, la comunicación ha sido durante muchos años una actividad desconectada del trabajo operativo, del núcleo duro de la misión organizativa. Las acciones comunicativas era aquello del dep. de comunicación o del área de sensibilización, se vinculaba al marketing corporativo o a lo sumo a la incidencia pública. Es decir, estaba diseñado para un “destinatario” en el Norte, porque en el Sur las prioridades de los destinatarios eran otras.

Sin embargo, en los últimos años asistimos a una multiplicación de iniciativas en el Sur centradas en el uso de la comunicación como palanca para el cambio social, el desarrollo o la paz y de publicaciones que exploran este campo. En este apunte haré una reseña de un reciente estudio, titulado “Comunicación para la paz: prácticas, tendencias y desafíos” en el que se repasan algunas de estas iniciativas en el sector de la construcción de la paz y la promoción de los derechos humanos.

El estudio realizado por la ONG Search for Common Ground, es fruto de un encargo del United States Institute of Peace (USIP)quien desde hace unos años esta estudiando la temática y que aprovechará las conclusiones y recomendaciones del estudio para una próxima convocatoria de subvenciones para proyectos de comunicación para la paz.

El estudio dibuja una panorámica de la cuestión, especialmente desde el punto de vista las organizaciones de Estados Unidos, mediante el repaso de la escasa literatura existente sobre experiencias prácticas, entrevistas a personas expertas de ONG o de la academia y de las conclusiones de un seminario ad hoc con las mismas.

Pese a tratarse de un campo nuevo los autores tienen el acierto de identificar su filiación con la trayectoria más madura de la comunicación para el desarrollo y desde ahí plantean la influencia de dos modelos de comunicación: el de difusión y el de participación. De la literatura sobre comunicación para el desarrollo extrae tres conclusiones en las que coinciden con la comunicación para la paz:

1. La comunicación es un proceso interactivo que implica a múltiples actores y flujos de información

2. La comunicación es un sistema que mezcla comunicación masiva y canales interpersonales con impactos mutuos y que se auto refuerzan.

3. Preocupación por la coordinación de la información proveniente de diversas agencias y actuaciones en sectores diferentes.

A continuación el estudio propone diversos ejes en torno a los cuales concebir la comunicación para la paz:

• según los canales de comunicación (individuos, grupos, organizaciones…)

• la novedad o el ámbito de difusión de la plataforma de comunicación (blogs vs radio; un emisor hacia muchos receptores vs muchos emisores hacia muchos emisores…)

• según la fase de actividad en la que se encuentra la zona (prevención, seguimiento o post conflicto) o

• según la función que el medio de comunicación puede jugar en el contexto del conflicto (facilita e interpreta la información, control, filtro, diseña políticas, labor de diplomacia, promotor de paz, constructor de puentes ).

En el siguiente apartado se reseñan las principales iniciativas existentes organizadas de acuerdo con la fase del conflicto armado, el tipo de actor (privado, público, regional, local) o la relación con la población afectada (top down o people centred).

Finalmente el estudio aborda los desafíos y las tendencias la comunicación para la paz. Entre los desafíos se identifican los siguientes:

• La mayor disposición de información conduce a la sobrecarga, sino hay coordinación o iniciativas que implican a actores de naturaleza diversa (ONGs, proveedores privados, gobierno…), o a la inutilidad, cuando no se tiene en cuenta a los actores locales y su capacidad local de respuesta.

• Asegurar el rigor en la información y la credibilidad de las fuentes pero sin discriminar a aquellas personas que no tienen fácil acceso a las herramientas de comunicación.

• Los factores medioambientales como las limitaciones de acceso (falta de infraestructura, alfabetización, costes económicos) o una regulación legal restrictiva.

• Los autores recurren al enfoque “acción sin daño” (Do No Harm), promovido desde hace una década para actuaciones en zonas de conflicto armado, para recordar la importancia de una gestión responsable de la información que tenga en cuenta las necesidades y las expectativas de respuesta provenientes de las poblaciones afectadas.

También advierten de los riesgos ligados a los diversos participantes del proceso comunicativo: la fuente (marginación social a las suministradoras de información), los editores o emisores (periodistas o defensores de los ddhh amenazados) o los receptores de la información que puede optar por manipularla.

En la conclusión se destacan las tendencias en este campo:

La consciencia de que la tecnología no es una panacea. Las herramientas de comunicación tienen que estar enmarcadas en estrategias adaptadas al contexto cultural.
La información visual (mapas, imágenes de satélite) esta superando en importancia a la tradicional información textual.
La comunicación para la paz tiene en su ADN la inclusión y la apertura y esto tiene implicaciones. Por ejemplo, las nuevas herramientas y aplicaciones vinculadas a las TiC permiten una implicación efectiva de personas provenientes de comunidades afectadas. De esta manera ya no son percibidas como víctimas pasivas sino como actores clave en la respuesta temprana, con capacidades para actuar. Para algunos autores estos significa un empoderamiento de las comunidades locales que los actores tradicionales (gobiernos, organizaciones internacionales) tienen que tener en cuenta para definir sus programas y políticas de respuesta a las crisis, gestión de conflictos y diplomacia. En lugar de una clara distinción entre medios tradicionales y nuevos, en el terreno predominará la convergencia.
Finalmente, los autores anuncian que en el futuro cercano, gracias a la interacción entre actores del sector tecnológico, gobiernos, organismos multilaterales y ONG, el uso de las herramientas de comunicación será un tema central de la agenda de construcción de la paz.

Conclusión

Las acciones de comunicación para la paz se pueden ordenar en diferentes tipologías. Estas son útiles para ir definiendo el campo de estudio y a la vez poder evaluar las experiencias prácticas teniendo en cuenta los objetivos y las variables de la comunicación para la paz.

El estudio apuesta por el realismo tecnológico frente a previas visiones utopistas del cambio a través de la tecnología, pero está impregnado de un cierto optimismo político y cultural. En este sentido, proclama las oportunidades que las TIC ofrecen para generar marcos alternativos de significado más propicios a la cultura de paz (reframe), o , en la misma línea que la obra citada del profesor Castells, defiende la capacidad de empoderamiento de las TIC.

La teoría del cambio que sustenta este optimismo es la siguiente: cuanta más inclusiva y participativa la comunicación más oportunidades para la transformación social. Sin embargo, no debemos olvidar que grupos sociales que promueven la violencia o la violación de los derechos humanos o el odio también aprovechan las TIC para la movilización y la auto organización como las revueltas en Londres pusieron de manifiesto este verano (ver artículo: Blackberry, riots and terrorism). Por otra parte, las mismas herramientas pueden servir los propósitos de control y represión de regímenes autoritarios.

Las TIC pueden ser canales para promover el empoderamiento pero también el miedo, la desconfianza o la represión por eso los actores de la comunicación para la paz deberíamos estar atentos no solo a los usos virtuosos sino también a los usos perversos de la tecnología.

Mejorando la comunicación de GADHOP en el Congo

2011-08-30T15:16:00.001+02:00

Los pasados 15 y 16 de agosto, GADHOP (Groupe d'Associations de Défense des Droits de l'Homme et de la Paix) celebró una importante doble sesión de trabajo en Butembo, República Democrática del Congo (RDC). Asistieron diversos actores: representantes de las 17 ONG miembros de la red; representantes de la sociedad civil de los Territorios de Beni y Lubero (la Provincia de Kivu Norte se divide administrativamente en 5 Territorios); y personas externas a GADHOP ligadas al campo de la comunicación (periodistas, profesores de universidad, etc.). El objetivo era iniciar el proceso de trabajo conjunto que debe llevar a que GADHOP cuente con una política de comunicación y un plan estratégico plurianual de comunicación antes de que acabe este año.

La Bretxa está apoyando desde inicios de 2011 el refuerzo de las capacidades de comunicación de GADHOP, con fondos de la cooperación catalana (ACCD), en el marco de un Convenio de Veterinarios sin Fronteras España (VSF-E), a su vez financiado con fondos de la cooperación española (AECID). Trabajo desde hace años como consultor autónomo en temas de desarrollo y fui contratado por La Bretxa para participar en este proyecto durante 5 meses. Vivo en Butembo desde principios de junio. Fui por lo tanto la persona encargada de dinamizar las dos sesiones de trabajo.

Durante la primera sesión de trabajo, en Butembo

Durante el primer día presenté el Diagnóstico global que La Bretxa ha elaborado durante los últimos meses y que cuenta con dos componentes: 1/ el Diagnóstico institucional, que analiza los procesos de comunicación internos de GADHOP (comunicación entre los miembros, entre los órganos de dirección, etc.); y 2/ el Diagnóstico del ecosistema de comunicación en la Provincia de Kivu Norte, que describe los procesos de comunicación que se dan en el contexto regional. Podríamos simplificar este doble diagnóstico diciendo que el primero es una foto "interna" de la comunicación, y el segundo es una foto "externa". Elena, la consultora que me precedió, elaboró el primero y yo he trabajado en el segundo desde junio. Clicando aquí podéis descargaros la presentación que preparé para la restitución del Diagnóstico global.

Durante el segundo día, los participantes debatieron sobre cómo mejorar la comunicación interna y externa de GADHOP. Las propuestas que surgieron de la reflexión se sintetizaron en 19 líneas estratégicas, que fueron votadas y aprobadas por las asociaciones miembros. Posteriormente se conformó un equipo de trabajo de 8 personas que cuenta con la presencia de todos los órganos de dirección de GADHOP y se reunirá una vez por semana durante los próximos meses para ir trabajando en la elaboración de la política y el plan de comunicación de la red.

Con el Presidente de la Comisión de Control y el Secretario Permanente de GADHOP

La dinamización de esta doble sesión de trabajo era un auténtico reto para mí puesto que es un campo donde no cuento con mucha experiencia; además era consciente de que este era uno de los momentos más decisivos de mi consultoría en Butembo, que marcaría los resultados finales del proceso.

Tengo que admitir que la tarea no fue fácil. Aunque GADHOP cuenta ya con 10 años de existencia, el funcionamiento interno de la red deja bastante que desear. El único espacio de discusión entre todos los miembros es la Asamblea General, que tiene lugar una vez al año en Butembo, y ni siquiera se realiza en un formato que favorezca la reflexión conjunta. El taller que preparé ofreció esos espacios de reflexión; como consecuencia, se abrió la Caja de Pandora, y salieron a la luz discusiones estratégicas no resueltas que nada tenían que ver con la comunicación. En varias ocasiones me vi desbordado por la situación, y tuve que recordar a los participantes que el taller era un espacio para reflexionar sobre la comunicación, y que GADHOP debía encontrar otros espacios para hablar de sus problemas estratégicos. De hecho, esta situación hizo más patente que nunca la necesidad que tiene la red de una política de comunicación que defina canales estables de comunicación interna y externa.

Finalmente, a pesar de las dificultades, conseguimos trazar entre todas y todos unas líneas de trabajo claras, y conformar un equipo de 8 personas que se encargará de convertirlas en documentos concretos. La composición del equipo es la siguiente: 2 personas del Secretariado Permanente, 2 de la Comisión de Control, 2 del Comité Restringido, 1 representante de los miembros y yo como consultor de La Bretxa). Una sensación de satisfacción y de alivio general flotaba en el aire mientras el Secretario Permanente clausuraba oficialmente la doble sesión de trabajo. Prueba superada; continúa el proceso.

ExpressArt les violències amb el vídeo participatiu

2011-07-10T23:28:00.000+02:00

La Bretxa i Justícia i Pau col·laborem en una projecte a Badalona que conjuga la cultura de la pau i la expressió artística audiovisual dels joves.Des de finals del 2010 fins a principis d'any, Julian Espinosa va prepararr el curriculum dels taller que vam presentar als dos primers centres implicats en el barri de St. Roc de Badalona: el IES Badalana Nou i la Fund. Ateneu St. Roc.

Durant el mes de maig i juny Raquel Garcia de la Bretxa, tres professors del IES Badalona Nou i 22 joves d'entre 12 i 15 anys van participar en el primer taller. A través de tallers de vídeo participatiu els joves i els professors del centre van reflexionar sobre la violència qüotidiana que suportem. El procès creatiu de trobar la perspectiva, plantejar un guió i filmar es construia paral·lelament al proces de treball en equip, posar-se en la pell de l'altre i imaginar resolucions no violentes dels conflictes.El resultat són quatre curts audiovisuals en procès de muntatge que esperem presentar ben aviat als veíns i veínes del barri i que van tenir la seva premier a final del curs entre els propis participants.

I TU... NO T'EN RECORDES? [Taller de vídeo participatiu] from rak on Vimeo.

Posada de llarg de l'estudi: "Comunicació per la pau en el sector de les ONG catalanes"

2011-06-16T19:16:00.000+02:00

El propassat 8 de juny la Bretxa va organitzar al local de la Confederació d'ONG per la pau, els drets humans i el desenvolupament una sessió de presentació i intercanvi sobre l'estudi: Comunicació per la pau en el sector de les ONG catalanes. Anàlisi d'enfocaments i pràctiques de comunicació per la pau. Es tracta d'una diagnosi del treball comunicatiu realitzat en els últims dos anys per 62 entitats catalanes, en el marc dels seus projectes de construcció de pau en països amb conflicte armat

La sessió va comptar amb la participació de l'equip d'investigació encarregat de l'elaboració de l'estudi i personal tècnic i directiu de les 62 ONG analitzades en l'estudi, institucions públiques com l'Institut Català Internacional per la Pau, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i consultories d'avaluacions com Avalua.

La primera part d'exposició de conclusions i recomanacions va donar peu a un debat entre els assistents que van remarcar l'interès de generar debat sobre la temàtica i la pertinència de fonamentar-lo a partir d'un anàlisi rigoros de la teoria i de la pràctia com fa l'estudi.

La tasca de difusió de l'estudi ha continuat amb l'article de Montse Santolino: "Quina comunicació per la pau fan les ONG catalanes?" publicat al num. 8 de la Revista electrònica del Institut Català Internacional per la Pau.

Agraïm a totes les entitats i persones que estan participant d'aquest debat i us animem a fer contribucions, que en la mesura del possible sistematitzarem i difondrem a través del nostre blog.

BURUNDI, QUÈ SIGNIFICA AMANI

2011-04-13T11:14:00.000+02:00

El documental Syntoniser Amani, produït per La Bretxa entre l'any 2007 i l'any 2008, ha esdevingut avui una Unitat Didàctica per al seu ús en l'àmbit educatiu.

Aquesta Unitat Didàctica, titulada "BURUNDI: QUÈ SIGNIFICA AMANI?", ha sigut editada per La Bretxa gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i a l'Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya; i Edualter, una organització dedicada a l'ensenyament a través del cinema, ha col·laborat.

El tema principal de la pel·lícula documental, així com de la Unitat Didàctica, és el procès de pau a Burundi desprès de la guerra civil iniciada en aquest país de la zona africana dels Grans Llacs l'any 1993 i que durà més d'una dècada.

Després de l’Ikiza (les matances del règim burundés el 1972 contra intel·lectuals hutus), refugiats burundeses exiliats a Tanzània van fundar el Partit per l'Alliberament del Poble Hutu, el braç armat del qual és el FNL, Front d'Alliberament Nacional. El 2006, després d'un llarg procés de negociacions amb l'oposició política i armada, el president de Burundi va cridar als combatents del FNL a través de la ràdio per que es desvinculessin del seu grup armat i s’unissin voluntàriament al procés de pau.

Molts ex-combatents acceptaren l'oferta per a poder tornar a casa seva, seguir estudiant, treballar al camp o viure amb les seves famílies, però primer van haver de complir uns requisits i viure en un camp de reinserció.

El documental Syntoniser Amani s'endinsa en la vida de 3 joves ex-combatents del FNL per conèixer les seves aspiracions, la seva problemàtica i les seves opinions sobre l'ajut internacional que se suposa que rebran.

També es compara el tractament que els mitjans de comunicació van fer del conflicte durant la seva etapa més cruel, i el seguiment informatiu de la situació en què va quedar el país després del conflicte i la vida quotidiana dels ex-combatents.

Els materials didàctics “Burundi, què significa amani?” tenen per objectiu conèixer el procés de pau dut a terme en aquest país africà i reflexionar sobre la resolució pacífica dels conflictes i la construcció de pau a través del testimoni de joves desmobilitzats de la guerra civil de Burundi.

Els materials s’adrecen a l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.

La proposta didàctica està formada pel documental Syntoniser Amani, una breu guia de suport per al professorat i cinc activitats per treballar a l’aula.

Aquí podeu descarregar la Unitat Didàctica de text i a continuació podeu veure tres petits remuntatges del documental original necessaris per dur a terme les activitats 1, 2 i 5, també incloses al nou DVD editat.

El DVD amb el documental en la nova versió de 50 minuts adaptada per a l'aula es pot sol.licitar a La Bretxa: labretxa@syntoniseramani.info, de forma gratuïta (costos d'enviament a part).

Estudi sobre Comunicació per la pau a Catalunya

2011-04-04T22:15:00.001+02:00

En els darrers projectes de la Bretxa, especialment a la regió dels Grans Llacs, hem estat testimonis del potencial dels processos, els espais i els actors de comunicació per prevenir situacions de violència, fomentar els drets humans o facilitar la reconciliació post bèl•lica. També hem pogut conèixer els efectes perversos d’una comunicació dirigida a la promoció de l’odi entre grups socials diferents o basada en un imaginari nihilista de les societats africanes que les considera primitives i necessitades d’intervencions estrangeres per sobreviure.

En la nostra missió organitzativa la comunicació és central i la considerem com un recurs clau per a la transformació social, per aquesta raó assumim la investigació sobre comunicació per la pau com una oportunitat per millorar la qualitat dels projectes i impulsar un debat ampli en el nostre sector.

Durant el 2010 i 2011 la Bretxa va encarregar a un equip d’investigadors l’anàlisi de les pràctiques de comunicació per la pau de les ONG catalanes:

L’informe que us adjuntem: "Comunicación para la paz en el sector de las ONGs catalanas. Análisis de enfoques y prácticas de comunicación para la paz de ONGs con proyectos de construcción de paz para países con conflicto armado”, és el resultat de mesos de documentació, entrevistes i anàlisi.

Tot i que encara no tenim recursos per a la maquetació, publicació i distribució de l’estudi ens ha semblat necessari començar la difusió.

L’estudi ha estat coordinat per Ana Fernandez Viso amb l’assistència de Jordi de Miguel Capell i Montse Santolín Prieto, i ha comptat amb el suport econòmic de la Oficina de Promoció de la pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i amb la generosa col•laboració de 62 entitats que han facilitat les dades requerides.

L’estudi analitza i sistematitza les estratègies i actuacions de 62 ONG que treballen des de diferents formes en la comunicació per la pau, i dona veu a 9 entitats, seleccionades per les seves bones pràctiques i per representar una diversitat d’aproximacions, per a que donin a conèixer el seu posicionament sobre la comunicació i algunes de les seves actuacions més significatives.

Correspon a cada lector treure les seves pròpies conclusions i subratllar els aspectes que consideri més rellevants del text però nosaltres, respectant l’autoria i la integritat del mateix, destaquem quatre de les constatacions que ens han ressonat amb més força:

La comunicació més enllà dels mitjans:
El concepte de comunicació sovint s’ha assimilat als mitjans de comunicació i especialment al mitjans de masses, tanmateix creiem que cada cop hi ha més potencial en els mitjans comunitaris. L’estudi revela que menys del 10% de les ONG de la mostra tenen projectes adreçats a mitjans comunitaris.

Una xarxa més sòlida i diversa
Des de diferents llocs i des de fa temps es parla d’una certa fractura entre les organitzacions que dissenyen actuacions adreçades a la població catalana d’aquelles que ho combinen amb actuacions al sud.

L’estudi detecta algunes mancances del sector d’ONG alhora de construir xarxes:
“Detrás de las actividades orientadas a influir sobre las actitudes y conductas de la opinión pública catalana y de sus dirigentes, la comunicación horizontal y el trabajo en red con otras ONGs es la segunda aproximación a la comunicación para la paz más popular entre las entidades estudiadas…. La adscripción a estas plataformas o redes, sin embargo, se revela más nominal que real… Cunde un desconocimiento generalizado sobre lo que hacen muchas otras ONGs catalanas en el campo de la construcción de paz y son escasas tanto las acciones de debate conjunto sobre sus diversas estrategias de aproximación a este objetivo y a la transformación de conflictos armados específicos, como las de articulación de sus iniciativas -entre ellas y con otros actores del conflicto-.” (pag 71)

De manera complementària, l’equip d’investigació recomana el desenvolupament d’una dimensió especialmente descuidada del treball en xarxa:
“Es aconsejable fomentar la articulación del trabajo de construcción de paz de las
ONGs catalanas de paz y las de desarrollo. Los debates y el intercambio de
conocimientos y experiencias entre estos dos tipos de organizaciones pueden dar
lugar a propuestas estratégicas de intervención más ambiciosas e integrales y,
por lo tanto, con mayor capacidad para generar cambios.” (pag. 74)…. “esa
labor de cooperación y creación de sinergias y alianzas se extienda a otros
actores con potencial para contribuir a la construcción de paz, como las
universidades y los centros de investigación o el colectivo de periodistas y
comunicadores -del Norte y del Sur- especializados en comunicación para el
cambio social y la paz (pag. 75).

Lluny del Sud
D’acord amb un altra de les dades de l’estudi, les organitzacions del moviment per la pau i les de desenvolupament podríem compartir un terreny de millora: aproximar les nostres pràctiques de comunicació al Sud:

“mientras 61 de las 62 entidades realizan algún tipo de actividad comunicativa de sensibilización, tan sólo 3 cuentan con proyectos orientados a incidir en la cobertura que ofrecen los medios nacionales del país con conflicto armado” (pag. 17)…” Ninguna lleva a cabo, p. ej., proyectos de formación de periodistas y gestores de medios sobre estándares profesionales, DDHH o resolución de conflictos. Tampoco encontramos actividades de impulso a iniciativas legislativas para la protección y la garantía de la libertad de información y del derecho a la comunicación….” (pag 73). I en particular en relació amb els mitjans comunitaris “sólo 6 entidades de la muestra tienen actividades de capacitación o de apoyo en los países con conflicto a medios comunitarios o colectivos sociales y ciudadanos que aspiran a adquirir destrezas comunicativas y técnicas para poder difundir sus propios mensajes y hacer oír sus voces.” i “sólo 8 entidades aplican esta estrategia con líderes y autoridades de los países con conflicto” (pag 73)

Per què comuniquem?

Potser algunes de les limitacions del nostre sector identificades en l’estudi s’expliquen per la feble apropiació estratègica de la comunicació i en particular de la comunicació per la pau. Per això l’equip d’investigació recomana:
“superar su visión excesivamente instrumental, comercial y, con frecuencia, informacional y unidireccional, de la comunicación, para entenderla como un derecho fundamental de las personas y un espacio de construcción colectiva de cambio vinculen la comunicación a su misión, y no simplemente a su gestión” (pag 75)

Confiem que aquest primer estudi sobre la comunicació per la pau en el sector de les ONG catalanes pugui estimular un diàleg en el sector.

Bona lectura ¡¡

Blood in the Mobile: Memòria audiovisual de l'estrena a Barcelona

2011-04-03T22:48:00.000+02:00

Aquí us deixem la mèmoria audiovisual de dos dies intenssos d'exhibició de Sang al mòbil a Barcelona i Badalona amb la participació del director: Frank Poulsen.

Projeccions de Blood in the Mobile

2011-02-15T11:37:00.006+01:00

+ Nota de premsa de La Bretxa: Estrena del film documental Blood in the Mobile (Sang al móbil)

Blood in the Mobile: el documental

2011-02-11T12:46:00.020+01:00

Fitxa tècnica

Director: Frank Piasecki Poulsen
Productor: Ole Tornbjerg
Producció: Koncern TV&Film en coproducció amb Chili Film i Gebrueder Beetz Filmproduktion. Durada: 82 minuts. Any de realització: 2010

La part més important dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils provenen de les mines situades a l'est de la RDC. El món occidental està comprant els anomenats minerals del conflicte i per aquest motiu finança una guerra civil que, segons les organitzacions de Drets Humans, és la més sagnants des de la segona Guerra Mundial.

Durant els últims 15 anys, el conflicte ha costat la vida de més de 5 milions de persones i 300.000 dones han estat violades. La guerra continuarà mentre grups armats puguin finançar la seva particular guerra venent minerals. Si pregunteu a les companyies telefòniques d'on treuen els minerals els seus proveïdors, cap d'aquestes companyies pot garantir que no estan comprant minerals del conflicte de la RDC.

El documental Blood in the Mobile mostra la connexió entre els nostres telèfons i la guerra civil al Congo. El director Frank Poulsen viatja a la RDC per veure la industria minera il·legal amb els seus propis ulls. Té accés a la mina d'estany més gran de la RDC, controlada per diferent grups armats, i on infants treballen durant dies en estrets túnels a les mines per extreure els minerals que acaben en els nostres telèfons mòbils.

Després de la seva visita a la mina, Frank Poulsen intenta parlar amb Nokia, la companyia telefònica més gran a nivell mundial. Frank Poulsen vol que la companyia garanteixi que no estan comprant minerals del conflicte i, en conseqüència, finançant la guerra a la RDC. Nokia no li pot donar aquesta garantia. "Blood in the Mobile és un documental sobre la nostra responsabilitat en el conflicte del Congo i sobre la responsabilitat social corporativa".

+ Nota de premsa de La Bretxa: Estrena del film documental: Blood in the Mobile (Sang al móbil)

+ Pàgina oficial de la pel·lícula

+ Pàgina al Facebook

+ El tràiler del documental:

Portes sang a la teva butxaca?

2011-02-11T12:37:00.006+01:00

Portes sang a la teva butxaca? Estimem els nostres telèfons mòbils i la selecció entre diferent models és més gran que mai. Però la producció de telèfons té una cara fosca, tacada de sang. La part essencial dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils vénen de les mines de l’Est de la República Democràtica del Congo.

Coincidint amb la celebració a Barcelona del Congrés mundial de telefonia mòbil - Mobile World Congress (14 a 17 de febrer 2011), la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo (de la qual forma part La Bretxa) vol incidir en una realitat amagada: la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera per la fabricació dels mòbils i altres ginys, i com multipliquen els seus beneficis.

Parlem principalment del coltan i de la RDC, on se situa aproximadament el 80% de les reserves d'aquest mineral. Per aquest motiu, dijous 17 de febrer, dia de la clausura del Congrés, es projectarà el documental danès Blood in the Mobile a Barcelona, i es realitzarà un cinefòrum amb el seu director, Frank Piasecki Poulsen. Serà als Cinemes Verdi Park (C/ Torrijos 49, Barcelona) a les 22.15h. La projecció del documental a Barcelona coincideix amb la celebració, del 14 al 17 de febrer de 2011, del Congrés mundial de telefonia mòbil - Mobile World Congress a la capital catalana.

Aquest congrés mostra la cara fantàstica de les prestacions tècniques i innovacions dels mòbils i crida l'atenció de milers de persones amb la presència de més de 1.300 companyies i empreses, però amaga una una altra realitat poc coneguda i ben diferent: la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera per a la fabricació dels mòbils, i ginys, i com multipliquen els seus beneficis. Parlem principalment del coltan i de la RDC, on se situen aproximadament el 80% de les reserves de coltan.

La xarxa d'entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats, ONG i centres de recerca, que treballen activament des de la cooperació, la sensibilització, la denuncia, la recerca i la comunicació intercultural en el conflicte de la República Democràtica del Congo.

Actualment, la constitueixen sis entitats i/o centres de recerca: La Bretxa, Veterinaris sense Fronteres, Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles i dues persones expertes a títol individual. La coalició neix l'any 2009 per tal d'enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats espanyoles i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. És un espai de coordinació, que treballa des d'un vessant multidisciplinar i plural, i es construeix en base al diàleg, la reflexió i la incidència social i política, a mig i a llarg termini.

Desenvolupament i construcció de pau

2011-02-10T17:36:00.007+01:00

El desenvolupament i la construcció de pau s'integren com a dimensions vinculades amb l'objectiu social i solidari de La BRETXA.

Aquesta dimensió es desenvolupa a través de dos eixos principalment: les produccions (conjuntes amb altres entitats solidàries) de projectes documentals com a eina per a la sensibilització i la transformació social; i la capacitació de persones, grups o entitats amb potencial multiplicador, que poden utilitzar els coneixements adquirits sobre el gènere documental al llarg del seu treball en favor de la pau, accedint així a un instrument adaptat a les seves necessitats i accions d'informació, reconciliació, testimoniatge i denúncia.

El gènere documental és cada vegada més utilitzat per institucions i entitats de cooperació al desenvolupament i de promoció de la pau i els drets humans, a causa de la seva capacitat per arribar a un gran nombre de persones. Pot parlar de realitats moltes vegades fora de l'agenda informativa hegemònica. Pot transmetre missatges complexos d'una manera pedagògica.

No obstant, la majoria d'organitzacions de cooperació al desenvolupament i construcció de la pau no compten amb experiència en realització i producció de cinema documental ni amb persones formades en comunicació àudio visual. Per això, La BRETXA, posa a la disposició d'aquestes organitzacions vies de comunicació i col·laboració amb professionals del mitjà cinematogràfic i de les televisions. D'aquesta manera contribueix a les produccions de qualitat i facilita la distribució.

És per això que La BRETXA ha produït documentals que se centren en la defensa dels drets humans, que es desenvolupen en situacions post bèl·liques, que giren entorn del codesenvolupament, a les migracions, a l'explotació econòmica i a la vulneració dels drets laborals, així com també ha organitzat les dues edicions de la mostra de cinema documental i solidari de Santa Coloma de Gramenet, SOLIDOC.

La BRETXA forma part activa de l'associació d'entitats de la Casa de la Solidaritat i la Pau de Santa Coloma de Gramenet, que organitza freqüentment campanyes de sensibilització i que té entre les seves finalitats promoure els valors de la justícia i la solidaritat, la defensa dels drets humans i la cultura de la pau, la defensa del dret internacional humanitari, així com potenciar les actuacions en el camp del cooperació al desenvolupament als països econòmicament empobrits.

Què fem i com ho fem?

2011-02-10T14:04:00.004+01:00

Producció i realització

Produir, coproduir, realitzar i correalitzar documentals de qualitat cinematogràfica i rigor analític que mostrin i qüestionin les injustícies en les actuals relacions nord / sud.

Difusió i sensibilització

Partint de la dimensió pedagògica i de la força comunicativa del documental, difondre aquest gènere com a eina de sensibilització i de transformació, tant en el nord com en el sud, per lluitar contra les diverses cares de l'exclusió i promoure una cooperació solidària a nivell internacional d'una banda, i per donar a conèixer els treballs de les entitats de cooperació per una altra.

Capacitació

Capacitar persones, grups o entitats amb potencial multiplicador per permetre l'accés d'aquests a un instrument adaptat a les seves necessitats de comunicació, informació, reconciliació, testimoniatge o denúncia, contribuint especialment al desenvolupament de l'àmbit de la comunicació als països en vies de desenvolupament, on duem a terme les nostres accions.

Cooperació internacional
Cooperem amb organitzacions de fora de l'Estat espanyol en projectes de comunicació o en produccions audiovisuals que pretenen reforçar iniciatives de sensibilització o de transformació social.

Temes centrals en les produccions de La BRETXA
Desenvolupament
Dur a terme accions de cooperació al desenvolupament a través dels diversos usos de l'eina àudiovisual documental i fomentar el treball conjunt i la col·laboració entre professionals del mitjà cinematogràfic i entitats solidàries de l'àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament.

Promoció dels Drets Humans i Construcció de pau
Promoció i construcció de pau i defensa dels drets humans a través del nostre treball i a través de col·laboracions amb institucions i entitats de cooperació al desenvolupament i institucions i entitats de promoció de la pau i els drets humans.